divendres, 15 d’abril del 2011

primavera




2 comentaris:

  1. Maques! especialment la segona, la de la pedra que levita. Ara, també m’han emulsionat molt la pedra amb cara d’orella, el pi solitari que no es deixa fer ombra i la branca rebentada de rosa. Publiqui una mica més sovint, però, sisplau.

    ResponElimina
  2. Sí, és curiós com la pluja erosiona la pedra fins que aquesta acaba tenint forma de cara d'orella...

    Gràcies

    ResponElimina